Elle est là, elle me tient.
Comme une petite mélodie.
Un air plus triste que gai.
Mais qui partout me suit.
Je ne devrais pas, je sais.
Me laisser aller ainsi.
Tant de souvenir que j’ai.
Et pourtant je les fuis.
Elle est là, elle est ici.
Elle fait désormais partie.
En tout temps de ma vie.
Même que je l’apprécie .
J’en ai fait mon amie.
Elle qui a un nom si joli.
A elle que je me confie.
Elle, la douce mélancolie.
No l'havia vist sencer aquest video. M'ha agradat molt la veritat.
El cert és que si, i sempre es rep molt més del que es dóna, tot i que això no és excusa per deixar de donar.
Les malalties mentals, són la gran enfermetat silenciada, encara massa, i molt desconeguda, per la majoria de la gent; a vegades són incomprensibles per desgracia.
2 commentaires:
I que el sol surti també per als essers que l'acompanyen. Que s'estabilitzi la comprensió en la societat i en els familiars, els amics.
Que el sort surti per aquells que volen oferir-lis carinyo deixant la llum oberta de poder-se explicar sense prejudicis ni patiment.
Que el sort surti per saber veure la llum que hi ha en ells i poder-la comparatir.
Moltes gracies per el teu comentari.
Petons.
Mon
No l'havia vist sencer aquest video. M'ha agradat molt la veritat.
El cert és que si, i sempre es rep molt més del que es dóna, tot i que això no és excusa per deixar de donar.
Les malalties mentals, són la gran enfermetat silenciada, encara massa, i molt desconeguda, per la majoria de la gent; a vegades són incomprensibles per desgracia.
Jo també espero que surti el sol, per tothom.
Una abraçada i un petó!
Enregistrer un commentaire