jeudi 25 décembre 2008

Tristeza en Navidad

.

Krishnamurti: decía: "Cuando alguien sufre, necesita de alguien en cuyo regazo poder apoyar la cabeza".

Me gustaría pensar que desde otro lugar quien ya no está a mi lado físicamente, me sigue y está apoyando, dándome fuerzas para seguir adelante, pero no creo en la vida después de la muerte por más que lo intente. Y supongo que lo único que tendré es en mi mente su recuerdo y su cariño. Son tristes estas fechas sin los seres queridos. Sin los que ya no volverán, y sin los que por circunstancias no están a tu lado.

¿Dónde está ese regazo?

2 commentaires:

Anonyme a dit…

Sí hay vida tras la muerte, las buenas personas viven en el recuerdo de alguien.

No lo olvides nunca C.

Alexandre Moreno a dit…

Jo la veritat és que per Nadal em poso molt trist; per la marxa d'aquells a qui estimava, i donaven sentit al meu Nadal, especialment la meva àvia, i per la mort del propi jo. No perquè ara estigui mort clar, sinó per veure que aquella habitació amb tot nevat a fora, regals al menjador, els meus pares per casa, la meva àvia, etc. Ja no existeix.

M'agrada pensar però, que ella continua existint dins meu, i que aquell nen, continua existint dins meu, i que ara existeix dins d'altres (com avui que he estat amb el meu cusinet de 2 anys i mig, fent jo, de tiet)

Una abraçada.