.
" Toma la calle Saca al perro, ponte los patines,guiña un ojo, disfruta del sol, vete de compras, queda con ella o con él, o con todos,sientáte o muévete mientras hablas, bebe cuando caminas. La calle es espontanea, divertida y llena de color.
" Toma la calle Saca al perro, ponte los patines,guiña un ojo, disfruta del sol, vete de compras, queda con ella o con él, o con todos,sientáte o muévete mientras hablas, bebe cuando caminas. La calle es espontanea, divertida y llena de color. ¿ Hasta donde vas a llegar hoy?
Voy contigo"
6 commentaires:
Ok, ven conmigo! (si me dejas!)
Si, la calle está llena de cosas, de gente, de lugares, de sonidos, de músicas, de olores...
Tomemos la calle! (pero también la montaña y los pueblecitos o ciudades pequeñas eh, que yo soy de estos lugares).
Un abrazo!
Hasta el corazón de la urbe. Te he echado de menos. Muchos besos.
Hasta dónde no haya limites entre la libertad y el sentir.
Me gusto la entrada llena de vitalidad.
Un abrazo y mil sonrisas.
ANA
Hola Noli:
Gràcies pel comentari, si, és un poema bonic, i reflexa el que sento, podriem dir que forma part de la melancolia, l'estar esperant sempre quelcom, des de molt petit, que mai sembl arribar, i que quan arriba, igualment ens deixa el buit a dins de no ser el que esperabem, suposo que forma part de la melancolia que sempre parlem tu i jo; i que algun dia hem de curar, no?
Per cert, no es per fer-me autopropaganda, doncs mai ho dic a ningú; però si entras al meu blog, veuràs que a dalt de tot, i ha un enllaç que posa "Paisatges del Desencant", que es un llibre que es pot descarregar de "joescric", que es un llbre meu, el primer, editat virtualment; i que tot i ser el primer, i estar replet d'inocència i errors literaris; és el mes dur, i contundent, i tracta bàsicament de la melancolia, del desenant cap la vida, de la por, etc... Qui sap, potser t'agrada, la gent que m'ha llegit, els diferents llibres, sol ser el que més li agrada, a l'hora que el troben massa dur potser...
Res una abraçada enorme!
Hola Noli:
Merci, em fa ilusió que em llegeixis, tu segurament, captarás tot el ser del llibre, dels poemes, doncs el vaig escriure en una época molt fosca, en la melancolia, va deixar de ser simple melancolia i es va convertir més aviat en una depresió.
Sobre el guarir: doncs jo no vull guarir la meva petita part de sentir la vida així, aquella melancolia "sana" que em permet escriure d'una manera determinada, y ser un tràgic en el fons; cadascú és com és crec, i jo sóc així. Pero vull curar aquell part més malaltissa, aquella que no em permet somriure i sortir al carrer amb normalitat, com anys enrera, o aquella part que em fa passar-m'ho més malament que bé, doncs ja n'estic una mica tip...
Res, una abraçada enorme, de melancolic a melancolica.
Àlex.
no se.
Un besito,.cuidate
Enregistrer un commentaire